Quan vam comprar la casa ara fa uns sis anys (sis, ja!) ho vam fer amb la intenció d'anar-hi a viure. Teníem plans i ens feia molta il.lusió.
Primer pensàvem que la cosa seria més o menys ràpida però després, quan vam començar a rehabilitar-la, ens van sortir alguns entrebancs que van fer que el ritme de les obres baixés considerablement. La casa es va convertir en una segona residència per vacances i caps de setmana, sense una previsió clara de quan la podíem acabar.
Després de baixar el ritme la cosa es va aturar. Ja no teníem mitjans per continuar les obres.
Tot el que s'ha fet després (el lavabo, rascar i pintar bigues i parets i la instal.lació elèctrica) ho hem fem nosaltres mateixos molt de mica en mica.
Encara no tenim cuina ni calefacció, per tant l'hivern es presenta "maco", però és el que hi ha.
Hem parlat amb la mestra del poble per veure si hi ha cap problema per a matricular els nens allà i que puguin començar l'escola al setembre. No n'hi ha cap, per tant, així serà.
Marxem a viure a Copons.
Amb la casa a mitges, hi anem a viure.
Sense feina ni atur, només amb un sou (retallat), amb la incògnita de no saber què passarà amb aquest únic sou a partir de desembre, amb la NECESSITAT de vendre o llogar el pis que deixem... marxem.